227. TIR DE FONA 

Sessions:
Lloc: Un Centre/ camp de tir
Màxim per aula: grup aula

Destinataris

Responsable/s

 

El tir de fona o tir amb bassetja és un esport autòcton balear dels més antics que es coneixen darrera del qual hi ha una llarga història i tradició. Amb la seva destresa amb el maneig de la bassetja, els foners no només defensaren les nostres illes de les invasions estrangeres, sinó que també les donaren a conèixer per tot arreu, moltíssims d’anys abans que es convertissin en un destí turístic de primer ordre.
La primera menció que es fa dels foners balears es remonta a l’any 406 a.C. i fa referència a la seva participació a les Guerres Greco-Púniques, en les quals s’enfrontaren els exèrcits dels imperis grec i cartaginès a l’illa de Sicília.

Bastants d’anys abans, el 654 a.C., les naus d’un d’aquests poderosos imperis, el cartaginès, imperi comerciant i mariner, arribaren a l’illa major de les Pitiüses i fundaren la ciutat d’Ebussus. No contents amb això, també intentaren conquistar les illes veïnes, Mallorca i Menorca, però en primera instància no ho aconseguiren ja que varen ser rebuts a pedrades, unes pedrades llançades de forma molt precisa i
certera pels foners que protegien les illes des de la costa. Per aquest motiu els cartaginesos anomenaren a les illes com Illes Balears, perquè en la seva llengua significava “les illes dels llançadors de pedres”.

Durant un període aproximat de quatre-cents anys, entre els segles IV i I a.C. els balears feren del tir de fona la seva principal sortida professional i varen ser nombroses les participacions dels nostres foners a diferents batalles que tengueren lloc arreu de la Mediterrània.El moment més important el trobam a la Segona Guerra Púnica (219 – 202 a.C.), en la qual les tropes del llegendari cabdill cartaginès Anníbal s’enfrontaren a les romanes per arribar a tenir un major control i domini de les rutes marítimes del Mare Nostrum. Es conta que l’actuació dels foners balears fou determinant, que gràcies a ells s’aconseguiren importants victòries a les batalles de Trèbia, de Tesino, del llac Trasimé i de la fortalesa de Cannàs, totes dins terres romanes. Les gestes dels foners balears en aquestes batalles, àmpliament documentades pels historiadors, va fer que a partir d’aquell moment, en parlar de foners, només es fes referència als balears i es deixàs de banda a tota la resta.
Tal vegada s’hauria de recordar que foners n’hi havia per tot, però sense cap dubte, els nostres, els balears, varen ser els millors, es varen cobrir de glòria i per dret propi es varen fer un lloc a la Història.

Un altre episodi on la participació dels foners també va ser decisiva data del 125 a.C., quan la flota romana arribà a les nostres illes amb la idea de conquistar-les. Els foners, des de la costa, armaren les seves bassetges i amb pluges de pedres feriren els mariners i feren malbé les embarcacions. Els romans, sorpresos, desistiren de les seves intencions, voltaren en rodó i posaren rumb a Roma. Dos anys més tard, el 123 a.C., tornaren novament les naus romanes comandades per Quint Cecili Metel i aleshores sí que aconseguiren desembarcar. Havien protegit les barques amb pells d’animals tensades, les quals minimitzaven l’efecte destructiu de les pedrades dels foners. L’any 123 a.C. començà la romanització de les Illes Balears. Els foners passaren a formar part de l’exèrcit romà i a les ordres del cònsol Juli César lluitaren en algunes batalles de la Guerra de les Gàl·lies, tal i com ell mateix ens ho conta del seu propi puny i lletra. Corria l’any 57 a.C. quan tengué lloc la batalla de Bíbrax, a on prengueren part els nostres foners. Aquesta batalla es considera que va ser la darrera vegada que queda documentada la participació de foners balears en actes bèl·lics.

Amb el pas dels anys aparegueren armes de més prestigi, més precises, més potents i també més destructives, les quals relegaren la bassetja a un segon plànol. La fona va passar a convertir-se en una eina de pastors utilitzada per controlar el ramat. I és així com ens ha arribat. Deia el floklorista Bartomeu Ensenyat que els pastors són els hereus llegítims de la fona. Avui, a les Illes Balears, el tir de fona està considerat un esport autòcton, recollit com a tal a la Llei de l’esport de les Illes Balears de 17 d’octubre de 2006.

- Donar a conèixer a l'alumnat de Menorca la història dels nostres avantpassats. - Elaborar les fones. - Practicar i mostrar el reglament de l'esport .- Engrescar en la pràctica com esport.


Conceptes:
Procediments: A partir de la història dels nostres avantpassats, fer un estudi sobre la importància que van tenir els foners balears i en concret els menorquins en la Mediterrània al llarg dels segles. Com ha perdurat fins els nostres dies i com es pretén que no es perdin les nostres arrels. Avui en dia es practica com esport però el fet important és mantenir viu l'esperit menorquí i arrerar-lo en la societat. La idea, a part de la història, és mostrar com s'elaboren les fones i practicar el tir i conèixer l'esport.
Actituds:

Abans: Consideram que els menorquins tenim un desconeixement quant la nostra història antiga i que tenim l'oportunitat de donar-li llum i poder aconseguir que perduri en els nostres alumnes i no es perdi un tema tant autòcton.
Durant: La secció de Tir de Fona de la Unió Excursionista Menorquina (UEM) qui és qui proposa aquest taller, té un hàndicap important, no compte amb persones disponibles en horari escolar per dur a terme el taller si bé considera la importància d'ofertar-lo. El que proposa és convocar de manera conjunta als professors d'història i educació física interessats per a dur a terme una unitat didàctica sobre la història, elaboració de fones i pràctica del tir de fona. A partir del taller, ofereix assessorament per a poder-lo dur a la pràctica a les aules. També existeix la possibilitat de fer-ho en anglès ja que un dels tiradors és britànic.
Després:





El taller va dirigit als professors. La part teòrica es pot realitzar a un lloc tancat i la part pràctica proposam el camp de tir al polígon de Sant Lluís. Però ens podem adaptar a les necessitats del professorat.

En principi no es demana cap condició especial, únicament fer una o dues sessions conjuntes amb els centres interessats.

Som conscients que els centres al primer trimestre tenen molta feina organitzativa. Podem adaptar la data del taller en funció de la disponibilitat dels centres. Serien dues sessions pactades.