27. MÚSICA I CULTURA POPULAR 

Sessions: 1
Observacions:

Durada: Es planteja una sessió de 55 min (durada d'una classe) o d'una hora i mitja (ajuntant hores).

Lloc: Aula qualsevol, preferentment que disposi de infraestructura per projectar vídeos i escoltar àudios.
Màxim per grup: 10

Destinataris

Responsable/s

 

Aquest taller pretén acostar el concepte de cultura popular a l’alumnat, entendre els mecanismes de difusió de la cultura en general i de la música en particular, i com aquests han anat canviant al llarg els temps, cosa que ha influït en com són concebudes les diferents manifestacions culturals i musicals. Alhora, es fa un repàs històric que abasta les característiques de la música menorquina des del segle XVI ençà.
Es fa a través de la interacció amb l'alumnat, els exemples cantats, algunes explicacions teòriques del marc històric i cultural, els materials sonors i audiovisuals.

-Donar a conèixer la música popular i tradicional menorquina.
-Posar a l’abast eines per entendre els mecanismes de transmissió cultural al llarg de la història.
-Posar en valor la importància de conèixer les arrels culturals, especialment menorquines però també de tots els pobles del món, contraposades al mercantilisme del consum musical.
-Posar en valor la multiculturalitat existen en la cultura popular, tan porosa a les influències en les diferents èpoques.

Conceptes: Canvi de paradigma de música culta vs. música popular a l’actual proliferació de músiques i la seva comercialització. Seguim amb el repàs històric i cronològic de la música tradicional: la tradició romancística, les cançons de treball, el cançoner tradicional, les gloses, la irrupció de les jotes i els fandangos peninsulars, la música obrera, la tradició havanerística i marinera: contacte amb la poesia.
Procediments: En el taller debatem i compartim els coneixements que tenim i com entenem la música popular i la tradicional en general. Estudiam i reflexionam sobre els mecanismes de difusió de la música al llarg de la
història, i ho especificam al cas menorquí.
El taller utilitza recursos sonors i audiovisuals per exemplificar els conceptes i per explorar les possibilitats de la cultura popular.
Actituds: Defensam el valor del coneixement d’aquest llegat menorquí, però també de tot llegat cultural que ens aporta la música tradicional amb tot el que comporta de contacte amb el món que l’envolta, sigui del territori que sigui.
Procuram que es tengui una actitud participativa de l’alumnat per fer-los còmplices.

Abans: No es preveu una feina de preparació prèvia o posterior al taller, tot i que deixam a criteri del professor o professora la realització d’una preparaciò
prèvia amb l'escolta d'algunes cançons tradicionals i la posada en comú d'alguns conceptes.
Durant: El taller està preparat per treballar-se durant la mateixa sessió, sense necessitat de fer una feina prèvia o posterior.

Durant la sessió es comença interpel·lant l’alumnat sobre dues qüestions bàsiques: què entenen per cultura popular i quins exemples coneixen de cançons populars i tradicionals menorquines.
Intentam que hi hagi el màxim d’interacció amb l’alumnat perquè se sentin interpel·lats amb els
elements que se’ls proposa.

Posteriorment es dona un poc de contextualització històrica i sociocultural de les èpoques que propicien les manifestacions musiclas i culturals, des del segle XVI fins als nostres dies.

A l’aula cantam (i feim cantar), escoltam diferents exemples del que explicam i acudim a recursos audiovisuals per donar a conèixer el tema. Així, posam en valor la necessitat d’adaptar a la modernitat i als nous mecanismes de difusió la música tradicional i popular.

Així, combinam el mètode inductiu a partir de les preguntes i les reflexions que apareixen a l’aula a partir dels coneixements que tenen, la mostra
cantada en directe a classe, les explicacions més teòriques sobre el context i l’escolta de diferents músiques.
Després: Així mateix, també es pot fer un seguiment, la realització de preguntes relacionades amb el taller impartit perquè siguin contestades posteriorment,
etc. En aquest sentit, es dona l’opció que el professorat es posi en contacte amb el responsable del taller per plantejar aquestes qüestions.